Resum biogràfic per a auques o treballs pedagògics
1.- Matilde Salvador i Segarra naix a Castelló el 23 de març de 1918. Compositora i professora de Música al Conservatori de València, del 1977 al 1989. Va ser també pintora, especialitzant-se en pintura sobre vidre de caire naïf i temàtica religiosa i popular.
2.- Filla d’una família amb aficions musicals. El seu pare, Josep Salvador, era aficionat al violí, i la seua tia materna, Josefina Segarra, li ensenya a tocar el piano.
3.- Alumna número 1 del Conservatori de Música de Castelló, fundat pel seu pare, pel violinista Abel Mus i per Vicent Asencio.
4.- Al Conservatori, Matilde Salvador va estudiar piano, harmonia i va cantar en el cor del centre, que li va estrenar la primera cançó.
5.- Amb dívuit anys, en 1936, Matilde va fer el seu primer concert a València, a la societat Lo Rat Penat, amb la seua germana Josefina, que tocava el violí. En 1937 la Conselleria de Cultura premia Tres cançons valencianes, per a soprano i orquestra, primera obra important. El compositor Manuel de Falla li envia una carta d’ànim.
6.- «Vaig començar a trobar-me el dia que vaig llegir Tombatossals», va dir Matilde Salvador. En 1941 va compondre la “Marxa del Rei Barbut” i en 1942 va compondre tota l’òpera La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribés, sobre el Tombatossals de Josep Pascual Tirado, estrenada al Teatre Principal de Castelló, el 31 de març de 1943.
7.- Es va casar amb Vicent Asencio, el seu mestre al Conservatori, el 4 d’octubre de 1943. Del matrimoni va nàixer una única filla, Mati Salvador Asencio.
8.- El 19 de gener de 1974 va estrenar l’òpera Vinatea, sobre el defensor de les llibertats valencianes, amb llibret del poeta Xavier Casp, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. És l’única dona que hi ha estrenat una òpera.
9.- «Sóc amant de les tradicions, del que significa autenticitat del poble». La seua obra més popular, entre el públic castellonenc, El Betlem de la Pigà, obra teatral amb text del poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, es va representar per primera vegada al Teatre Principal de Castelló el 1980 i continua representant-se tots els anys.
10.- «Sempre he preferit que la meua música tinguera les arrels de la nostra terra». Matilde Salvador va ser una dona de profundes conviccions valencianistes, tant pel que feia a l’ús normal de la llengua catalana com a la defensa de la seua cultura i identitat nacionals.
11.- Cal destacar a més la seua vinculació amb la població sarda de l’Alguer, on es continua parlant la llengua catalana; cal destacar les musicacions que va fer de diferents obres del poeta alguerés Rafael Caria.
12.- Entre les distincions, destaquem el “Colós del País Valencià”, de l’Ajuntament de València (1979); “Premi de l’actuació cívica catalana” de la Fundació Jaume I (1984); “Senyera de Jaume I” de la Comissió Cívica per la Senyera de Jaume I de Castelló (1993); “Miquelet d’Honor” de la Societat Coral El Micalet de València (1993), primera “Doctora honoris causa” de la Universitat Jaume I de Castelló (1997); “Valenciana de l’Any” de la Fundació Huguet (1996); “Distinció al Mèrit Cultural” de la Generalitat Valenciana (1997); Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
13.- Té dedicats carrers en nombroses poblacions valencianes, com ara Benicàssim, Castelló, Vila-real, Onda, un institut a Castelló i un centre a Aldaia.