Es compleix el 50 aniversari de l’homenatge a Jaume I en dissabte
La Magdalena també és història viscuda. Actualment, la romeria a l’ermitori de la Magdalena, la romeria de les Canyes, constitueix la principal manifestació històrica, cultural i festiva del poble de Castelló. És l’origen també de les actuals festes majors castellonenques, commemoratives de la fundació de la ciutat.
El 8 de setembre del 1251, el rei Jaume I el Conqueridor va atorgar, a Lleida estant, un privilegi especial adreçat al seu lloctinent al regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, per tal de poder traslladar l’antic Castelló des del tossal de la Magdalena al pla, que suposem que es va fer al recinte de l’alqueria musulmana de Benirabe. És a dir, el rei va donar llicència per edificar una vila de nova planta, l’actual ciutat de Castelló, on s’estimara més convenient, en un terme municipal que estava pràcticament buit, en haver estat expulsats tots els musulmans. Es tracta del document conegut com el privilegi del trasllat, del qual commemorem enguany, 2026, el 775 aniversari.
Però el tal privilegi ‒conservat com a pergamí número 4.498 del fons de Poblet de l’Arxiu Històric Nacional‒ està en llatí, i era desconegut de la immensa majoria del poble de Castelló. Justament la Germandat va ser pionera i fonamental en la difusió d’aquell document històric. Cal recordar que l’entitat cavalleresca va crear en 1960 la Festa patronal, de celebració anual, en honor dels tres copatrons, la Mare de Deu del Lledó, sant Jaume i sant Cristòfol, per a ser celebrada un diumenge pròxim al 8 de setembre, aniversari de la llicència de trasllat i data de l’antiga festa de la Patrona. En un fullet per a aquell primer event, un diumenge 4 de setembre, es va dur a terme la primera difusió popular del text del privilegi de trasllat, en el llatí original i en la traducció castellana, realitzada per l’historiador José Sánchez Adell.
L’homenatge de la Germandat a la reina de les festes, celebrat per primera vegada el 20 de març del 1963 al saló de plens de l’Ajuntament de Castelló, va representar un altre acte propagandístic del document fundacional. En aquell acte tan entranyable es regalava a la reina un pergamí de l’artista Miguel de Sanmillan, amb una reproducció del text original en llatí d’aquest privilegi de trasllat, atorgat per Jaume I. A més, el prohom imposava a la reina la insígnia d’or de la Germandat.
El privilegi de trasllat va centrar també l’atenció de la representació femenina de la Magdalena el 1965. El dissabte 27 de febrer d’aquell any, al migdia, al saló de plens de l’Ajuntament, la dama dels Cavallers de la Conquesta, Na Violant, Maria del Carmen Celda Armero, va imposar la insígnia d’or de la Germandat a la reina de les festes, Marisa Breva Ferrer. El pergamí del mateix Sanmillán per a aquell tercer homenatge a la reina és una obra d’una bellesa singular. L’artista no únicament va crear una forma rústica per a reproduir el document, sinó que el va il·lustrar amb els escuts heràldics de nou cavallers. L’homenatge a la reina va continuar en 1967, en la cinquena edició, però a partir d’aquell moment només se li va regalar una placa de record o bé un pergamí, però no amb el privilegi del trasllat.
Homenatge a Jaume I
El primer homenatge organitzat per l’entitat al rei Conqueridor, davant la seua estàtua, es va celebrar el 1957. Però el rei Jaume I va estar oblidat en els homenatges durant la Magdalena. Van passar molts anys fins a la celebració del segon homenatge al monarca fundador, el dimarts 11 de març del 1969, a les 12’30 h, en dia laborable, quan era prohom Luis Braulio. Es commemorava aleshores el 25é aniversari de la renaixença de les festes de la Magdalena. El cavaller Eduardo Aixa va proposar en 1972 dur a terme l’homenatge anual a Jaume I el dissabte d’inici de la Magdalena, com a acte oficial de les festes. Davant el silenci de l’Ajuntament i de la Junta Central, va caldre esperar fins al 20 de març del 1976 per a celebrar en dissabte, a la fi, l’homenatge al monarca.
A principis de la dècada dels anys setanta, en 1971 i 1973, el document fundacional de Castelló va ser publicat, amb el nom de Carta Pobla, traduït al castellà, en la revista magdalenera Vítol, dirigida per Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia. Però va ser a partir de la celebració de l’homenatge a Jaume I en dissabte, des del 1976, quan el privilegi del trasllat ja va ser llegit en valencià, com a culminació del vibrant matí d’inici festiu. És a dir, la traducció al valencià va ser promoguda per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, per a poder integrar una lectura comprensiva del document dins l’homenatge al rei fundador. I aquella versió en la nostra llengua ha estat fonamental per a la difusió del text dins les festes de la Magdalena.
El privilegi de trasllat és l’element central que dona sentit a l’homenatge que Castelló fa cada any al rei Conqueridor. No és trivial la importància del fonament històric. Només per la lectura del privilegi del trasllat, en l’homenatge al monarca, la ciutat ja podria justificar el caràcter de la Magdalena com a festa fundacional.
El fet que Castelló de la Plana celebre festívament els seus orígens com a poble representa una manifestació d’orgull del passat. Aquest caràcter de celebració de l’«essència històrica» fonamenta que fins ara no s’haja perdut la memòria de la llegenda de la fundació de Castelló, en un imaginari trasllat en un tercer dissabte de Quaresma de 1252.
Els símbols i els rituals es fonen en la interpretació de la història. Eixa és la significació més profunda de la concessió per part de la Generalitat Valenciana, el 1997, del títol de Bé d’Interés Cultural al Castell Vell de la Magdalena. Aquell acte va ser també un reconeixement al cor de la festa major de Castelló, on el poble viu el goig de la seua mateixa existència històrica.